Unsplashed background img 1
queue_music llistat de cançons

queue_music

Un viatge fascinant per melodies, lletres i lluites que han marcat els nostres temps [escolta]

el nacional.cat

video_library

Al Alba o L'Estaca són algunes de les cançons protesta que donen vida a la novetat més destacada de l'editorial Arola... [vídeo]

TV3

code

Un llibre imprescindible, amb una temàtica que, conjuntament, fins ara no s'havia tractat!

David Fernàndez Solé - la nova radio

Tantes coses a fer...

En llegir aquest llibre, inevitablement pujo en un tren imaginari que em duu unes quantes estacions enrere en el temps, cap al vell mig de la dècada dels anys 70’s del segle passat. Concretament viatjo a l’internat del col·legi Sant Pau de Tarragona, on hi vaig passar uns anys intentant acabar amb èxit l’E.G.B. No me’n vaig sortir gaire però en finalitzar 8è i haver de deixar el centre, tampoc vaig marxar amb les mans buides del tot. M’explico.

En aquella santa casa ens despertaven de la millor manera que es pot convidar a encetar un nou dia a un nen de deu anys… i segurament a tothom! Al trespol del damunt d’on teníem les habitacions hi havia els dormitoris dels «residents», estudiants majoritàriament de comarques que, com els petits, pernoctaven de dilluns a divendres en aquella escola residència. Alguns d’aquells nois portaven discos de casa seva per tal que el mossèn o l’educador de torn els posessin cada matí per la megafonia a mode de dolç despertador. Tinc molt present encara com, el primer que senties era el crec-crec de l’agulla del toca discos en fregar amb el vinil i com immediatament després les grans estances plenes de llits, armaris i nens de poble s’omplien de música. Aquesta ens acompanyava mentre ens trèiem les lleganyes i la son del damunt, ens endreçàvem i corríem per ser dels primers a la cua del menjador per esmorzar. Per aquells altaveus tronats, pensats per cridar als alumnes quan tenien visita, tant hi podia sonar un disc d’èxits del darrer estiu com l’extraordinària banda sonora de «Cabaret» o el darrer LP dels grups de rock del moment recent arribats d’Andorra (Deep Purple, Slade, T. Rex, Pink Floyd, etc…). Molt sovint però hi sentíem les obres d’en Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, La Trinca, Pere Tapias, Guillermina Motta, El Grup de Folk i tots els artistes de la Nova Cançó. També Paco Ibáñez, Victor Jara, Quilapayún, Joan Baez, Bob Dylan i tants altres.

I és aquí, en aquells matins dels que en guardo tan bon record i que aleshores no em devien semblar tan idíl·lics, on gratament m’ha transportat la lectura d’aquestes planes curulles d’interessantíssimes revelacions. És en aquella època on vaig prendre consciència del que representaven unes cançons que no només volien agradar i entretenir sinó a més a més, denunciar o protestar. Resulta que hi havia una forma d’art que en 3 o 4 minuts et podia explicar coses d’una manera agradable a la teva oïda i encomanar-te les ganes de lluitar i prendre partit mitjançant les emocions i sentiments que et provocaven unes paraules unides a unes melodies. Poc em pensava aleshores que quan l’art en qualsevol de les seves formes t’empeny a qüestionar-te coses i et desperta l’esperit crític, es converteix en una gran eina de consciència personal i col·lectiva.

El Cant de les Primaveres Lliures

La cançó protesta: els himnes que canvien el món

shopping_cart adquireix el teu exemplar